Altres llengües oficials
Català / Valencià
La llengua anomenada català a la Comunitat Autònoma de Catalunya i a la de les Illes Balears i que s’anomena valencià a la Comunitat valenciana.
El seu origen sorgeix a partir de l’evolució del llatí. L’aparició del català se situa entre els segles X i XI i el valencià assoleix la màxima esplendor literària en el segle XV.
Amb dos estàndards regulats per l’Institut d’Estudis Catalans i per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, les dues tenen estatus de llengua oficial. Segons estudis recents, prop de deu milions d’habitants (9.740.965) tenen coneixement del català / valencià.
Èuscar
L’èuscar és la llengua oficial de la Comunitat Autònoma Basca des de 1979, juntament amb el castellà. Llengua mil·lenària, els seus orígens són objecte de discussió i hipòtesis diferents; la més estesa entre els filòlegs parteix de la similitud amb altres llengües del Caucas i la vincula amb grups euroasiàtics anteriors a la difusió de les llengües indoeuropees.
El seu mapa geogràfic se situa al nord d’Espanya, a les províncies de Guipúscoa, Biscaia i Navarra, zones d’Àlaba i a la part occidental dels Pirineus francesos, on el parlen prop de 600.000 persones.
Els especialistes relacionen les set variants dialectals amb les característiques orogràfiques d’aquesta regió i la dificultat de comunicació que hi havia en el passat entre les diferents poblacions.
El batua és la llengua estandarditzada per una normativa que unifica alguns dels dialectes centrals. L’Euskaltzaindia (Reial Acadèmia de la Llengua Basca) va codificar definitivament aquest estàndard l’any 1968.
Gallec
Els orígens del gallec es remunten a l’època medieval. Fruit de l’evolució del llatí a la zona nord-oest de la península, sorgeix el galaicoportuguès, que evoluciona cap al gallec actual. Es parla a Galícia i a zones que limiten amb Lleó i Astúries. Es distingeixen tres varietats lingüístiques reconegudes, l’occidental a les Ries Baixes, la central, que és majoritària, i l’oriental, que inclou els territoris limítrofs amb les províncies adjacents. El parlen 1.820.000 persones.
El document més antic que es conserva en aquesta llengua data del segle XIII. El galaicoportuguès ocupa un lloc primordial en el desenvolupament de la lírica, en ser la llengua en què s’escriuen les Cantigues de Santa Maria d’Alfons X, un dels patrimonis literaris més importants de la nostra història.
L’Estatut d’Autonomia de Galícia de 1936 reconeixia el gallec com a llengua oficial, juntament amb el castellà. Aquesta circumstància s’interromp durant la Guerra Civil espanyola, i es recupera posteriorment la cooficialitat a partir de 1978, coincidint amb l’arribada de la democràcia.
